És curiós com arriba a ser la parròquia culé…
Degut al resultat dels dos últims partits del Barça, a casa contra l’espanyol (1-2) i al Vicente Calderón contra l’Athletico de Madrid (4-3), s’han instal.lat una por col·lectiva i un pessimisme molt típics entre els seguidors culés.
Una cosa és clara, aquest equip ens tenia acostumats a fer un futbol únic al món, on a cada partit passaven per sobre el rival amb una facilitat espasmosa. Quan la diferència de punts amb el Reial Madrid (segon classificat a la lliga) era de 12 punts, tothom donava la lliga per guanyada i fins i tot ja es parlava de si l’equip de la capital ens hauria de fer el passadís quan el Barça visités el Bernabéu. Ara, en canvi, la diferència de punts és només de 4. Ara tot ha canviat. Ara, els seguidors ja pensen que el Madrid guanyarà la Lliga, que aquesta plantilla no és competitiva, que l’Eto’o és dolent, que el Dani Alves és massa esbojarrat, etc. Doncs bé, sota el meu punt de vista, ni teníem guanyada la Lliga fa 3 setmanes, quan estàvem a 12, ni la tenim perduda ara que estem a 4 punts. El Madrid porta 10 partits seguits guanyant, i això és una bogeria en el futbol actual (tot i que el Barça la va superar…). Estic segur que punxarà d’aquí 1, 2 o 3 jornades. El que ha de fer el Barça és mantenir-se fidel al seu joc i recuperar aquella seguretat a la que ens tenia acostumats fa 1 mes i aquesta lliga no se li escaparà. Som líders a la lliga, a un pas de la final de la Copa del Rei i a un pas dels quarts de final de la Champions League.
Tan malament estem?