Ahir vaig veure la pel·lícula “Piratas de Silicon Valley”.
La pel·licula explica els origens de l’ordinador personal a partir de la història de dues de les empreses més importants a nivell mundial del segle XX., Apple i Microsoft. Està basada en el llibre Fire in the Valley: The Making of a Personal Computer, de Paul Freiberger i Michael Swaine.
La història comença al campus de la UCB (University of California, Berkeley) on l’Steve Jobs i l’Steve Wozniak comencen a treballar en un prototipus d’ordinador personal al garatge dels pares de’n Jobs. Per una altra banda, se centra en dos estudiants de Harvard, Bill Gates i Steve Ballmer, i l’amic d’en Bill, Paul Allen, que fundarien Microsoft.

A la pel·lícula hi vaig trobar algunes anècdotes curioses, per exemple:

• L’Steve Wozniak treballava per Hewlett-Packard i tenia una clàusula amb ells que deia que qualsevol invent o innovació que aquest realitzés, passaria a ser propietat de l’empresa. Quan va tenir el primer prototipus d’ordinador personal juntament amb l’Steve Jobs, va recordar la clàusula i va presentar-se a HP amb el prototipus. La gent d’HP va rebutjar completament la idea al·legant que la gent “normal” no necessitaria mai un ordinador personal. Mala visió de futur…
• Cap a finals dels anys 70, Apple Computer començava a tenir certa reputació i en diverses ocasions, en Bill Gates va anar a parlar amb l’Steve Jobs per oferir el seu software per als ordinadors d’Apple. L’Steve Jobs no li feia ni cas…
• Bill Gates va anar a parlar amb IBM per aconseguir que el gegant informàtic incorporés un sistema operatiu de Microsoft al seu IBM-PC. IBM va accedir però Microsoft va voler els drets de llicència, de manteniment i fins i tot la possibilitat de vendre el seu sistema operatiu a altres marques de hardware. IBM va acceptar al·legant que els beneficis els proporcionava el hardware, no pas el software (els anys posteriors han demostrat que això no era del tot cert…)
• La jugada de’n Bill Gates va ser fer creure a IBM que tenia un sistema operatiu, però en realitat no en tenia cap! El que va fer va ser acudir a un tal Tim Paterson i comprar-li el sistema operatiu que aquest havia desenvolupat (QDOS - Quick and Dirty Operating System) per 50.000 dolars. El van adaptar per l’IBM-PC i el van vendre a IBM amb el nom de MS-DOS (Microsoft DOS). Us sona, no?
• L’ús del mouse i la interfície gràfica van ser ideats per un grup d’investigadors de l’empresa XEROX, però al presentar la idea als directius de la mateixa empresa, aquests van riure’s literalment de la idea. La notícia va arribar a Jobs, que va adaptar la idea i la va plasmar en el sistema operatiu d’Apple.
• En Bill Gates es va enterar de que Apple tenia una interfície gràfica i veia que Microsoft es quedaria enrera. Va anar a veure (un cop més) a l’Steve Jobs i li va dir que Microsoft podria ajudar a Apple millorant el programa de full de càlcul que tenien i amenaçant amb vendre tot el software que estaven desenvolupant a IBM.  En Jobs va accedir i li va enviar a Microsoft 3 Macintosh 1 any abans que aquests sortíssin al mercat. El que va fer en Bill Gates va ser copiar la idea del sistema operatiu d’Apple i treure el seu “Windows”. Quin tio…
• L’Steve Jobs va ser acomiadat d’Apple un temps després (tot i ser-ne cofundador…) i va fundar l’empresa Next i comprar l’empresa d’animació infogràfica Pixar (també us deu sonar…)
• Quan va tornar (a meitats dels anys 90), Apple estava a punt de fer fallida i l’Steve Jobs va acudir a en Bill Gates (sí, aquell que era multimilionari gràcies a una idea que no era del tot seva…) per demanar-li ajuda. Van pactar que Microsoft invertiria 150 milions d’euros en Apple i que es comprometia en desenvolupar el Microsoft Office per Mac, almenys durant 5 anys, i a incloure el navegador Internet Explorer de sèrie en tots els Macintosh.

I com aquestes, us en podria dir algunes més.
En definitiva, no és una gran pel·lícula però ajuda a fer-se una idea de com va començar tot el món de la informàtica personal i dels inicis de dues de les empreses més importants dels últims temps.

Apa, ens veiem.

Marshall2.

M’he informat una mica i es veu que el primer any que es va celebrar aquest dia va ser l’any 1976 gràcies al Club Internacional d’Esquerrans. Però, perquè van decidir celebrar-lo exactament un dia 13? Doncs com els esquerrans hem estat sempre subjectes de diferents supersticions durant tota la història, es va voler fer la gràcia i celebrar el primer dia dels Esquerrans un Divendres 13. Tot i que el dia no és massa conegut a Espanya, als Estats Units té força repercussió mediàtica (potser hauria d’haver nascut als USA…?)

Aquí us deixo una sèrie de curiositats relacionades amb els esquerrans:

• Es calcula que entre el 10 i el 13% de la població mundial és esquerrana. Aquesta dada és més o menys constant en tots els països a excepció del Japó, on només ho és el 2% de la població. Per què? Doncs bàsicament perquè, fins fa molt poc temps, al Japó es reprimia la gent esquerrana i se la obligava a escriure amb la dreta (què cruels aquests japos….)
• Absolutament en totes les cultures que van existir i que existeixen actualment hi ha una clara predominació dels dretans. Per això va ser una cosa normal que es donés prioritat a la mà dreta i a la part dreta del cos, mentre que es “dimonitzaba” la part esquerra. És per això que es poden trobar connotacions negatives del costat esquerre en les llengües de pràcticament totes les cultures. Un exemple claríssim i proper és que en català la paraula “sinistre” vol dir “desgràcia” o “accident”, però el seu origen etimològic és “sinister”, del llatí, que vol dir “esquerrà” o “del costat esquerre”. En fi…
• Els esquerrans tenim avantatges en alguns esports, com per exemple el futbol, la boxa i el tenis. El fet que siguem una minoria i que la gent estigui acostumada a jugar contra dretans ens aporta una experiència que els dretans no tenen contra els esquerrans. Exemples claríssims d’esportistes esquerrans són Pelé, Maradona, i Rafa Nadal (casi nada…)
• Existeix una fòbia (poc comuna, per sort) anomenada sinistrofòbia que és bàsicament la por a agafar coses amb mà esquerra o totes les coses que queden al costat esquerre del cos (I jo em pregunto, què passaria si un esquerrà patís sinistrofòbia? Quina putada…)
• Hi ha esports en els que està prohibit utilitzar la mà esquerra, com per exemple el polo i l’hoquei. Al polo no es pot agafar el “taco” amb l’esquerra perquè els cavalls estan ensinistrats (tindrà aquesta paraula algo a veure amb “sinistre”?) i acostumats a que el “taco” es col·loqui al costat dret. A les regles de l’hoquei no s’explicita que el pal no es pot agafar amb l’esquerra, però es recullen normes com per exemple que el pal ha de ser al costat dret. A més, si s’enfronten cara a cara un jugador dretà i un esquerrà, l’enfrontament acabarà la majoria de vegades en una topada entre ells.
• Ser esquerrà era molt perillós durant l’Edat Mitjana. A part de ser perseguits, la (Santa?) Inquisició va cremar milers i milers d’esquerrans perquè eren considerats “servidors de Satanàs” (…)
• A Espanya, fins fa poques dècades, els professors colpejaven amb un regle als nens que començaven a escriure amb la mà esquerra. Com a conseqüència, molts esquerrans van deixar de ser-ho forçadament i ara són dretans. Amb els anys, el nombre d’esquerrans “practicants” a Espanya anirà augmentant.
• La primera botiga exclusivament per esquerrans en el món és a Londres: Anything Left-Handed. Allà pots trobar desde les típiques tisores per esquerrans, fins a rellotges, boomerangs, samarretes, bolígrafs (?). Em vaig quedar parat amb això dels bolígrafs ja que vaig pensar que un mateix bolígraf serveix a priori per un dretà i un esquerrà. Doncs bé, aquests bolis per esquerrans el que fan és utilitzar una tinta especial per a que quan l’esquerrà passi la mà pel damunt del que va escribint, no taqui ni emborroni tot el full. Perquè sí, tots els esquerrans hem embrutat el full arrossegant la tinta amb la mà.
• Hi ha un mite que diu que els esquerrans vivim de mitja uns 9 anys menys que els dretans (a sobre). Això és totalment fals i va ser degut a un error en l’extrapolació de les dades estadístiques (que estic convençut al 100% que la va fer un dretà… per probabilitat, més que res xD)
• Un altre mite conegut és que Einstein era esquerrà. Doncs bé, és fals. A totes les fotos on apareix escribint o amb un llapis a la mà, ho fa amb la dreta. Llàstima…
• Hi ha un poble anomenat “Left Hand” (Mà esquerra) a West Virginia, USA.
• S’han escrit diferents llibres de caligrafia per a que els dretans aprenguin a escriure amb la mà esquerra. Útil? No massa. Curiós? Un rato. Suposo que deu ser per la gent dretana que perd la ma dreta i vol poder seguir escribint…
• Entre la llista de gent famosa esquerrana trobem Leonardo da Vinci, Friedrich Nietzsche, Henry Ford, Lewis Carrol, Woddy Allen, Charlie Chaplin, Robert de Niro… Però no tots són bons ja que se sap que Jack el Destripador era esquerrà i que Osama Bin Laden i George Bush també ho són.

I per avui res més. A veure si vaig publicant cosetes sovint per donar una mica de vida al blog.

Ens veiem (espero) aviat!

Marshall2.

Us deixo alguns fragments de la seva conferència que em semblen molt interessants:

“Si tinguéssim un ordinador quàntic, hi ha càlculs de simulacions de materials que avui trigarien milions i milions d’anys que es farien en minuts.”

“Es deixarà enrere el sistema binari perquè en el món de la física quàntica existeix un altre sistema molt semblant al binari però que ens dona moltes més possibilitats i que en lloc d’utilitzar els bits actuals utilitza els bits quàntics.”

  ”Es podran construïr sistemes de comunicació secreta i d’altres aplicacions basades en la física que descriu els fenòmens microscòpics.”

Com a curiositat, actualment ja s’està treballant en repetidors quàntics per aconseguir comunicacions a grans distàncies.

El proper 14 de MARÇ els DJ’s de Disco OCSID es traslladaran a l’Elektra Viladecans per punxar els millors temes house de la història. Reviu altres èpoques a càrrec dels Dj’s DAVID MARSHALL i JORDI BARRIOS mentre et prens els millors “Mojitos” del Baix. Visuals exclusivament dissenyats per aquesta festa i estrena del nostre nou làser show. L’entrada és gratuïta.

ELEKTRA TENDENCE CLUB. Carretera de Sant Climent 84, Viladecans.

OCSID - So i Llum

Després de mesos sense escriure res al blog em vé de gust posar-m’hi en sèrio i anar escribint de tant en tant alguna entrada. La d’avui serà curta, a veure si així poc a poc vaig agafant el ritme.

Us deixo un link a una pàgina que ens pot servir per reflexionar o inspirar-nos. Conté més de 13.000 cites classificades per temàtica i per autor, així que us hi podeu passar força estona, però crec que val la pena.

La pàgina la podeu trobar a http://www.buscandoinspiracion.es

Ens veiem per aquí!

Segons Miyamoto, “Wii Music és ara per ara el joc més ambiciós per la consola Wii“, però molts experts del sector coincideixen en que Nintendo no va aconseguir transmetre el que Wii Music és de veritat. En la presentació tan sols es mostrava com s’havien de tocar alguns instruments i donava la sensació que el joc era dedicat a tots els públics i sense cap mena d’objectiu fora de divertir-se simulant que es toca un instrument. Però res més lluny de la realitat.

No es tracta d’un joc d’habilitat amb els dits o amb els braços. El que compta és tenir sentit del ritme i una mica d’oïda musical. Un dels objectius principals del joc és millorar aquestes dues mentre vas avançant pels seus diferents nivells i tutorials. L’objectiu final és convertir-te en un autèntic creador musical, fent despertar el compositor que portes dins gràcies al mode d’improvització. Un cop hem arribat a aquest punt, podem, finalment gravar-nos mentre toquem (sols, o acompanyats d’amics a través d’Internet) per penjar posteriorment la nostra creació online.

Imatge del Wii Music

En aquesta pàgina intentaré publicar diferents posts sobre diferents temes que m’interessen o d’interés general. Des de videojocs, noves tecnologies, música, passant per cinema… o sigui, una miqueta de tot.

Cal mencionar que la intenció d’aquest blog no és en absolut ser una font fiable d’informació sinó que estarà basat bàsicament en opinions i experiències personals del seu autor.

Així que senyors, benvinguts i comencem!

Marshall2