Hola de nou!

Ahir vaig veure la pel·lícula “Piratas de Silicon Valley”.
La pel·licula explica els origens de l’ordinador personal a partir de la història de dues de les empreses més importants a nivell mundial del segle XX., Apple i Microsoft. Està basada en el llibre Fire in the Valley: The Making of a Personal Computer, de Paul Freiberger i Michael Swaine.
La història comença al campus de la UCB (University of California, Berkeley) on l’Steve Jobs i l’Steve Wozniak comencen a treballar en un prototipus d’ordinador personal al garatge dels pares de’n Jobs. Per una altra banda, se centra en dos estudiants de Harvard, Bill Gates i Steve Ballmer, i l’amic d’en Bill, Paul Allen, que fundarien Microsoft.

A la pel·lícula hi vaig trobar algunes anècdotes curioses, per exemple:

• L’Steve Wozniak treballava per Hewlett-Packard i tenia una clàusula amb ells que deia que qualsevol invent o innovació que aquest realitzés, passaria a ser propietat de l’empresa. Quan va tenir el primer prototipus d’ordinador personal juntament amb l’Steve Jobs, va recordar la clàusula i va presentar-se a HP amb el prototipus. La gent d’HP va rebutjar completament la idea al·legant que la gent “normal” no necessitaria mai un ordinador personal. Mala visió de futur…
• Cap a finals dels anys 70, Apple Computer començava a tenir certa reputació i en diverses ocasions, en Bill Gates va anar a parlar amb l’Steve Jobs per oferir el seu software per als ordinadors d’Apple. L’Steve Jobs no li feia ni cas…
• Bill Gates va anar a parlar amb IBM per aconseguir que el gegant informàtic incorporés un sistema operatiu de Microsoft al seu IBM-PC. IBM va accedir però Microsoft va voler els drets de llicència, de manteniment i fins i tot la possibilitat de vendre el seu sistema operatiu a altres marques de hardware. IBM va acceptar al·legant que els beneficis els proporcionava el hardware, no pas el software (els anys posteriors han demostrat que això no era del tot cert…)
• La jugada de’n Bill Gates va ser fer creure a IBM que tenia un sistema operatiu, però en realitat no en tenia cap! El que va fer va ser acudir a un tal Tim Paterson i comprar-li el sistema operatiu que aquest havia desenvolupat (QDOS - Quick and Dirty Operating System) per 50.000 dolars. El van adaptar per l’IBM-PC i el van vendre a IBM amb el nom de MS-DOS (Microsoft DOS). Us sona, no?
• L’ús del mouse i la interfície gràfica van ser ideats per un grup d’investigadors de l’empresa XEROX, però al presentar la idea als directius de la mateixa empresa, aquests van riure’s literalment de la idea. La notícia va arribar a Jobs, que va adaptar la idea i la va plasmar en el sistema operatiu d’Apple.
• En Bill Gates es va enterar de que Apple tenia una interfície gràfica i veia que Microsoft es quedaria enrera. Va anar a veure (un cop més) a l’Steve Jobs i li va dir que Microsoft podria ajudar a Apple millorant el programa de full de càlcul que tenien i amenaçant amb vendre tot el software que estaven desenvolupant a IBM.  En Jobs va accedir i li va enviar a Microsoft 3 Macintosh 1 any abans que aquests sortíssin al mercat. El que va fer en Bill Gates va ser copiar la idea del sistema operatiu d’Apple i treure el seu “Windows”. Quin tio…
• L’Steve Jobs va ser acomiadat d’Apple un temps després (tot i ser-ne cofundador…) i va fundar l’empresa Next i comprar l’empresa d’animació infogràfica Pixar (també us deu sonar…)
• Quan va tornar (a meitats dels anys 90), Apple estava a punt de fer fallida i l’Steve Jobs va acudir a en Bill Gates (sí, aquell que era multimilionari gràcies a una idea que no era del tot seva…) per demanar-li ajuda. Van pactar que Microsoft invertiria 150 milions d’euros en Apple i que es comprometia en desenvolupar el Microsoft Office per Mac, almenys durant 5 anys, i a incloure el navegador Internet Explorer de sèrie en tots els Macintosh.

I com aquestes, us en podria dir algunes més.
En definitiva, no és una gran pel·lícula però ajuda a fer-se una idea de com va començar tot el món de la informàtica personal i dels inicis de dues de les empreses més importants dels últims temps.

Apa, ens veiem.

Marshall2.